Introducció a Polinyà de Xúquer

POLINYÀ


El municipi de Polinyà de Xúquer està situat just en el centre de la plana al•luvial que el riu Xúquer forma en la seua desembocadura, exactament a 13 quilòmetres de la mar i, uns 40 cap al sud des de la ciutat de València. A meitat camí entre Sueca i Alzira; el poble ha crescut al voltant de l’antiga carretera que el creuava. El nucli urbà es troba sobre un terreny totalment pla, a 12 metres sobre el nivell del mar i vora el riu Xúquer.
El mot “Polinyà” prové de la paraula llatina “Paulinus”, tot i que no hi ha constància d’un poblament romà a l’actual casc urbà, malgrat l’existencia de restes romanes al terme municipal. El primer testimoni sobre l’actual Polinyà parla d’una alqueria musulmana. Polinyà formà part de la Baronia de Corbera, junt a Riola i Fortaleny, fins el 23 de setembre de 1836.
El casc antic del poble està format per la plaça de l’Ajuntament, la Plaça Major i els carrers que els uneixen. L’edifici més antic és l’esglèsia parroquial, construïda a partir de 1727. El creixement de Polinyà ha determinat que el centre històric  estiga format per cases tradicionals valencianes a una o dos mans. Moltes conserven la seua estructura original, encara que algunes d’elles han sigut remodelades i altres s’han sustituit per vivendes modernes. Resten com a patrimoni urbà una gran quantitat de vivendes de grans dimensions i destacable arquitectura que pertanyeren a la burgesia agrària de finals del segle XIX i principis del XX, algunes d’elles desocupades. A principis del segle XX es donà un fort creixement del casc urbà cap a l’oest, als carrers Sant Josep, Perales e Igual i Mariano Benlliure, travessats pel que anomenaren “calle del Ensanche”, huí carrer Mestra Romero. Als anys 40-50 comença a creixer Polinyà cap a l’oest amb el carrer Sant Vicent Ferrer i als anys 60 el carrer Trevijano. L’actual creixement urbà està format per un cinturó de vivendes adosades construïdes en xicotets grups a partir dels anys 80 fins l’actualitat, amb direcció est i oest. En un futur es preveu el creixement siga cap al sud, en no poder fer-se al nord per la proximitat de la circunvalació i el riu Xúquer i tampoc a l’est per trobar-se el polígon industrial; el poc sol urbà que queda a l’oest  està ja en fase de construcció.