ErmitaStSebastià
AjuntamentPolinya
EsglesiaSantSopar
LaCasota
CasaFerreres
1.- L’AJUNTAMENT.
L’actual edifici de l’Ajuntament respon a un projecte de l’arquitecte Julio Trullenque  Sanjuán de l’any 1955. Construït en el mateix lloc que l’anterior, es pressupostà l’obra en 581.964 ptes. Fou inaugurat el 12 d’octubre de 1958 i l’obra defintiva té algunes diferencies respecte als plànols: estava projectat un sòtan que no existeix, l’escala era diferent a la que finalment es va fer, o, per exemple, a la façana anava un rellotge sostingut per la figura d’un atlant. El més destacable de l’edifici es l’escala que fa de nucli central i distribuidor de l’edifici; com a anècdota cal dir que la barana fou esculpida en el lloc per l’escultor local Juan Giner. 


2.- ESGLESIA PARROQUIAL DEL SANT SOPAR.
Construïda entre 1720 i 1743, consta d’una nau coberta per voltes de canó, soportada per arcs faixons i contraforts, entre els que es situen cinc capelles a cada costat comunicades entre sí. La façana principal presenta una portada adintelada; el fris presenta motius ornamentals que presenten els símbols eucarístics i dos àngels. Hi ha un segon accés, lateral, coronat per una imatge de Sant Sebastià. La torre campanar fou reconstruïda en 1932. Destaca la rajoleria valenciana del segle XVIII en els basament de les pilatres. El retaule major fou reconstruït el 1996 seguint l’original de Vergara cremat en 1936; inclou una representació en relleu del Sant Sopar. La capella major del Crist de la Sang, beneïda en 1696, es de creu llatina, la coberta és de volta de canó i al creuer cúpula amb llenterna sobre petxines. Es conserven restes de vidrieres del segle XVIII així com un àngel agenollat en escultura també d’este periode, i alguns quadres de la pintora local Elena Moreno.


3.- LA CASOTA.
Ubicada al carrer Sant Antoni nº 51 és una de les cases més antigues de la població. Es tracta d’una construcció de la classe agrícola mitjana del segle XVIII, que hui és la seu de la Societat Musical Polinyanense. La façana es caracteritza per una gran simplicitat i armonia en la distribució dels buits, i per un accés dovellat de mig punt. A l’interior presenta un gran pati porticat. 


4.- EL MODERNISME A POLINYÀ.


Aquestes vivendes modernistes són exemples de l’arquitectura de la burgesia agrària riberenca. L’edifici de l’antic Cine Ideal (pl. Major) fou construït com a vivenda entre 1910 i 1920, i funcionà com a cinema fins els anys 50. De l’edifici original tan sols queda en peu la part esquerra de la façana, restaurada (hui està ahí la Farmacia). Junt amb la casa Ferreres edificada, de l'any 1909 i que es conserva intacta, és una de les edificacions modernistes més singulars del poble. L’arquitecte d’ambdues obres fou el suecà Bonaventura Ferrando Castells. Un passeig pel poble i podrem descubrir altres edificacions interessants.


5.- MAGATZEM DEL CATALÀ.
Situat al carrer Sant Josep, 52 – carrer Perales, 51 fou construït el 1910, és un edifici modernista de rajola. La façana recaient al carrer de Sant Josep es decora amb una original cornisa graonada de rajola vista, mentre que el remat de la façana posterior és llis. Tot i que el conjunt es troba en bon estat, la façana principal ha vist alterada en part la disposició de les obertures, mentre que la façana posterior conserva perfectament la composició original.




6.- EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE VALÈNCIA.
Es tracta d’un edifici de tres plantes. La planta baixa allotja l’oficina bancària, mentre que els dos pisos superiors estarien destinats a vivendes. El repertori decoratiu, d’estil neobarroc casticista, es concentra a les embocadures de les obertures, decorades amb una motllura de pedra artificial amb orelleres sobre les llindes. La façana es remata amb un potent ràfec motllurat, damunt el qual es construeix un àmpit de rajola amb remat ondulant.


7.- ANTIC LLAVANER.
Edificació construïda cap a 1930 està situat a l'eixida del poble cap a l'ermita de Sant Sebastià (Cementeri); quedà reduït a ruïnes en la Pantanada de 1982, tombant-se les parets sobre el lloc. quedant per tant baix dels enderrocs l'estructura de l'edifici. L'Ajuntament l’ha reconstruït utilizant els material que hi havia al lloc. Les rajoles de fang que es veuen i els dos primers arcs de cada costat estaven soterrats i s'han reutilitzat. Els sostre s'ha reconstruït a partir de fotos, testimonis i fragments de teules per vore la tipologia d'estos materials


8.- ERMITA DE SANT SEBASTIÀ.
Construcció senzilla, de petites dimensions, actualment amb dos trams i planta rectangular. A l’exterior presenta coberta a dos aigües i teula de tipus àrab. L’accés es realitza per mig de set esglaons i arc de mig punt. El pòrtic davanter és de forma quadrangular, perforat per buits rebaixats als quatre parament. L’accés a l’interior de la capella, on es troba la talla de Sant Sebastià es realitza per mig d’uns esglaons i un arc apuntat tancat amb reixeria. Aquest espais es cobreix, a l’interior, per bigues de fusta i volta de revoltó dentada, formant una volta de canó apuntada. La fisonomia actual es fruit de la restauració de l’any 1985.


9.- CONJUNT URBÀ DE LA PLAÇA MAJOR.
La plaça Major es el centre neuràlgic del poble, on tots els dimarts té lloc el mercat i cada 20 de gener la tradicional Fira del Porrat en honor a Sant Sebastià, patró de Polinyà. Està situada junt a l’antiga carretera de Sueca a Alzira i l’esglèsia parroquial. Conta amb un conjunt de cases modernistes testimoni de la burgesia agrària i d’un temps en que les propietats tarongeres proporcionaven una gran riquesa. Al fons de la plaça destaquen El Casino i la Llar dels Jubilats. El primer és una construcció de principis de segle seu de la Sociedad Círculo la Unión. La Llar dels Jubilats ocupa unes antigues escoles reabilitades per a l’Associació de Jubilats i Pensionistes.




10.- ZONES VERDES.
Les zones tradicionals de passeig són: la Plaça del País Valencià i el Passeig Colon. La plaça del País Valencià, coneguda popularment com El Jardí,  fou remodelada després de la pantanada de Tous de 1982  per ubicar el monument agraint la solidaritat dels pobles de la Ribera i l’ajuda de les Forces Armades. El Passeig Colon conserva més la fisonomia tradicional i es conegut popularment com “L’Alameda”, tot i ser les palmeres els arbres que el conformaven fins l'epidemia del picut roig. Més modernes son el Parc Joan Fuster  i el Parc del carrer Algar. Destacar també el Recinte Firal; plaça ajardinada amb un esceneri i ampli espai per a tot tipus d'activitats a l'aire lliure.