Introducció a Polinyà de Xúquer
El municipi de Polinyà de Xúquer està situat just en el centre de la plana al·luvial que el riu Xúquer forma en la seua desembocadura, exactament a 13 quilòmetres de la mar i, uns 40 cap al sud des de la ciutat de València. A meitat camí entre Sueca i Alzira; el poble ha crescut al voltant de l’antiga carretera que el creuava. El nucli urbà es troba sobre un terreny totalment pla, a 12 metres sobre el nivell del mar i vora el riu Xúquer.
 
El mot Polinyà prové de la paraula llatina PAULINUS, tot i que no hi ha constància d’un poblament romà a l’actual casc urbà, malgrat l’existència de restes romanes al terme municipal. A la partida del Colom hi havia un alter amb restes d’un poblat iber romanitzat, segons consta en documentació del Museu de Prehistòria de València; a principis del segle XX s’hi trobaren diverses restes ceràmiques i una moneda . Alguns testimonis recorden que a l’antic alter de Cocasanta hi havia unes pedres, com inici de parets, que foren utilitzades per  alcadufar els camps de marjal. També hi hagué una troballa semblant a la partida del Gual l’any 1889; al voltant de la Granja aparegueren restes ceràmiques i el cap d’un déu, Baco, que ara es troba al Museu de Belles Arts de València.
 
El primer testimoni documental localitzat fins ara on apareix Polinyà són algunes donacions de terres, en temps de Jaume I. El document porta data de 7 d’abril de 1254; és una donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València a Raymundo Dolivella. A la propietat es parla d’una mesquita amb hort, el que dóna a entre l’existència d’un nucli musulmà. El document es refereix a Polinyà com  alqueria situada dins del terme de la Vila i Honor de Corbera.
 
Un altre document porta data de 7 de gener de 1271 i fou firmat pel rei Jaume I a Sueca per a fer donació de sis jovades de terra de marjal. El mateix any, però el 2 d’abril, Pedro Ort, falconer d’ofici, va rebre una donació de sis jovades de marjal amb l’obligació de residir a Alzira. Quasi un any després, el 8 de març de 1272, serà el veí de Polinyà, Elias Palafrener, qui rebrà sis jovades de terra.
 
Polinyà formà part de la Baronia de Corbera, junt a Riola i Fortaleny, fins el 23 de setembre de 1836.
 
El barri antic del poble està format per la plaça de l’Ajuntament, la Plaça Major i els carrers14-06-11 10'52 e-212 que les uneixen. L’edifici més antic és l’església parroquial, construïda a partir de 1727. El creixement de Polinyà ha determinat que el centre històric estiga format per cases tradicionals valencianes a una o dos mans. Moltes conserven la seua estructura original, encara que algunes d’elles han sigut remodelades i altres s’han substituït per habitatges moderns.
 
Resten com a patrimoni urbà una gran quantitat de cases de grans dimensions i destacable arquitectura que pertanyeren a la burgesia agrària de finals del segle XIX i principis del XX, algunes d’elles desocupades. A principis del segle XX es donà un fort creixement del nucli urbà cap a l’est, als carrers Sant Josep, Perales e Igual i Mariano Benlliure, travessats pel que anomenaren calle del Ensanche, hui carrer Mestra Romero. Als anys 40-50 Polinyà comença a créixer cap a l’oest amb el carrer Sant Vicent Ferrer i als anys 60 el carrer Trevijano. L’actual creixement urbà està format per un cinturó de cases adossades construïdes en xicotets grups a partir dels anys 80 fins l’actualitat, a les zones est i oest.

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31